Monday, April 26, 2010

L'irresistible Huayna Potosi

Només ha calgut que creui un parell de francesos al llac Titicaca per donar-me ganes de seguir el meu periple de caminates andines. Abans de marxar no ho hauria pensat mai, pero ja que hi som, perquè no provar-ho ?

Arribada a La Paz, tenia dues opcions, o marxava directament cap al Salar d'Uyuni, o em quedava a la capital (que per cert, és un autentic caos!) per anar a escalar el Huayna Potosi, ni més ni menys que 6088m.




Doncs res, després de fer la volta de les agencies a les 17h30 de la tarda després de 10h de bus, en trobo una que accepta fer-me marxar tota sola (mitjançant compensacio economica, evidentment !) amb un guia. Doncs au, l'endemà a les 9h del mati ja soc de cami, a provar tot el material i cap al refugi del Huayna Potosi a 4700m.





Com molts de vosaltres, també em vaig fixar en una de les banderes en especial : quedava una de les ratlles grogues lliure. Si arribo a dalt, firmaré !

Primera tarda, entrenament en glaciar :




i a esperar l'endemà.

El refugi esta buit, aixi que com que el guia es de poque s paraules i les poques que te les té més aviat cap a la cuinera en Aymara..... observo el foc tranquil.lament.

Abans de pujar cap al camp base avançat a 5300m van tornant els del grup del dia abans. Els primers en arribar no van ni sortir del camp base avançat degut al mal d'alçada, d'altres van anar pujant fins a 5600 o 5800m respectivament, pero allà es van quedar, esgotats i ofegats. Genial per adquirir confiança eh?!

Pero res no m'atura, let's go !







En fi, que a les 13, les motxil.les carregades amb tot el material,h ens posem en marxa cap al camp base avançat, son 700m de desnivell, pura roca, amb parts bastant empinades...






i arribem cap a les 15h al refugi avançat, a 5300m.









Siesta fins les 17h, hora de sopar i a dormir, que l'endemà el dia comença a mitjanit ! Ara bé, entre l'alçada i els ronquits del guia, impossible de dormir..... impacient per pujar !

A la 1h30am, ens posem en marxa, piano piano pero sense fer gaires pauses. Passem una pala a 45°, i seguim pujant, il.lumintats per les llanternes frontals.



Sols, seguim avançant, es veu la zona de "El Alto La Paz" il.luminada.....Després de la segona pala a 45-50° arrivem a la cresta on hi ha uns 20m no aptes per vertiginosos. Ample de 40cm i el buit a banda i banda ! Per sort, quan no hi ha llum i ja tens prou feina en concentrar-te en on ficaràs els peus !


Tot segueix fosc, per sort encara no noto els efectes de l'alçada i continuo a avançar tranquil.lament.

Arribarem a la cima ?







1 comment:

Mireia said...

i tu amb el teu gorrito de llana, doncs si q us va anar bé el regal! ;)