Guiri-start : Mekong Delta

Amb prou feines arribades a Ho Chi Minh, ens familiaritzem amb els claxons, les bicis, les motos i tot els clichés que us venen al cap quan penseu en Vietnam.

L'objectiu inicial era anar a Angor Wat, a Camboia el més aviat possible per dedicar la resta del temps a Vietnam, la destinacio principal durant les 3 primeres setmanes amb la Marta. Aixi que després de passar un dia a Ho Chi Minh (antiga Saigon) i de molts dubtes : que si ho feiem en bici, en moto, per lliure.....ens vam inscriure en una espècie de tour organitzat per una agencia que feiem Ho Chi Minh - delta del Mekong - Phom Penh (capital de Camboia) en 3 dies. Ens va semblar una bona opcio per veure una mica el sud abans de passar a Camboia directament. Obviament, sabiem que fariem al ruta dels turistes pero si volem passar temps a les muntanyes del nord i anar als temples d'Angkor, no ens quedava gaire més opcio. Aixi que com dirien a França : C'est parti !

Efectivament, ens van passegar en autobus, vaixell petit, vaixell gran, furgoneta i tot el que vulgueu durant aquests 2 dies, i encara que a nosaltres no ens acava de motivar en excés el fer l'ovella amb els grups, va estar prou bé.

Delta del Mekong en vietnamita vol dir : "el delta del riu dels nou dracs" i ocupa una superficie de 39,000km2 (quasi res !) és una regio en la qual l'etnia majoritaria es vietnamita, encara que els cambodjans encara s'hi refereixin com "lower Cambodia". El delta del Mekong és el que coneixem més popularment com la "Conchinchina" (si, està molt lluny!), ja que aixi la van anomenar els francesos durant la seva ocupacio als anys 1960.

La majoria de la poblacio local viu basicament de la pesca i el cultiu - i una mica del turisme, evidentment. Aixi, les motos de les ciutats es transformen en barquetes ara ja més modernes i la majoria van a motor (qui no corre vola !), i els mercats del carrer en mercats flotants on es realitzen la majoria de les transaccions.

El que no canvia, és la qualitat de la majoria de les casetes de la gent més modesta : de fusta i amb sostre de llauna. El sostre de llauna no és una mala noticia si tenim en compte que en Muhammad Yunus, premi Nobel de la pau i inventor del microcrèdit, va definir el fet de tenir una casa amb sostre de llauna com a criteri per que una familia hagi sortit de la "pobresa", en el sentit més cruel de la paraula. El que canvia a la vora del riu és que les cases estan totes posades sobre llarguissims pals de fusta per no quedar innundades per l'aigua del riu durant les plujes del monso !

En vista d'aquesta foto, us deixo endivinar en quina època hi vam anar.

Els vaixells van i venen a totes hores del dia per les aigües - bastant brutes, tot s'ha de dir - del riu Mekong. En molts casos, son els homes que porten el motor al darrera, i les dones ajuden al moment d'aproximar-se a port amb un petit rem al davant mentre els nanos corretejen pel vaixell.

Tranquils, que n'hi ha molts que duien el barret que tant esperaveu...

Després de passejar-nos per que si aquesta fabrica de fulla d'arros, aquesta altra piscifactoria i aquest restaurant-guiri-perdudissim quan tens gana i no et queda més opcio que menjar allà (el menjar no està inclos, evidentment, aixi com l'aire acondicionat a l'hotel, el vaixell express per anar a Phom Penh i tantes altres coses extra que pots afegir si vols...), vam agafar un vaixell pel riu, on els paisatges no eren gaire variats pero molt macos !

I direccio el floating hotel. Si, si, insisteixo en el floating hotel perquè l'home de l'agencia va insistir tant en que l'hotelet era flotant que bé... diguem que era una plataforma adossada a la terra...uhm... En fi, al menys teniem vista sobre la ciutat de Cao Tho de nit.

L'endemà ja remuntavem el riu Mekong amb vaixell fins a Phom Penh, la capital de Cambodia..pero primer s'havia de passar la frontera : visats, esperes i histories. El guia ens va cobrar 22USD en comptes de 21USD pel visat perquè deia que aixi la cosa anava smoothly....si i tant ! Com se les cobren aquests duaneros ! Pero ja sabeu que jo soc fan de les aduanes !

I tranquilament, al vaixell unes quantes horetes. Clarament, la vida al delta del Mekong és més dura per alguns que per d'altres ...