Lao Chai és el poblet més famos que hi ha al voltant de Sapa, de fet es diu Lao Chai de manera genèrica a una desena de pobles que hi ha aprop. Si preguntes a les dones i nenes que corren per Sapa, la majoria venen d'allà, i és que dient aixo s'eviten més explicacions encara que moltes vinguin d'algun dels poblets veïns.
De tornada a Sapa doncs, vam decidir anar caminant cap a Lao Chai. Una de les millors maneres de fer-ho és demanar a alguna de les nenes que venen bolsos pels carrers de Sapa que et dugui al seu poble. Aquestes nenes se les saben totes ja, i quan els hi vam preguntar només deien "quant pagueu? quant pagueu?" Aixi que vam decidir que hi aniriem soles. Preguntant per aqui i per alla, teniem sempre noies que ens seguien "I follow you" i marxavem quan els hi deiem que no els hi comprariem res.... Vam seguir caminant una estona per la carretera i ja ens començavem a preguntar si no ens haviem equivocat, perquè nosaltres voliem caminar per la muntanya !
Fins que va arribar la Bao i ens va dir que ella ens ensenyaria el cami : "the small path", tal com li demanavem nosaltres, i no per la carretera evitant camions i motos....
Aixi que la vam seguir, vam pagar el dret d'admissio al poble (15.000VND) i vam tenir el "small path que tant demanavem ! Entre arrossals i pedres relliscoses...
la Bao, amb les seves sandalies li va salvar la vida al menys 3 cops a la Marta, que no parava de relliscar. Pero el desastre havia d'arribar ! I amb la camara a la ma, va relliscar en una de les pedres i splash! directe al bassal.
La camara va sobreviure, per sort.... i el pantalo i la samarreta van quedar ben marrons ! Sort que la Bao era aqui per ajudar-la a netejar-se, quina monada de dona...
Jo crec que devia tenir la impressio de caminar amb invalides al darrera !
En vist del gran exit, sort que al poble de Lao Chai, ja ben adaptat pels turistes (amb restaurants a l'entrada i tot) els carrers eren més amples ;-) Allà se'ns van ajuntar dues nenes més que vivien al mateix poble que la Bao. Durant el cami ens intentava explicar les diferencies entre les diferents tribus que vivien allà, i el ritme de vida que duien.
La Bao ens va convidar a casa seva, i vam anar caminant bastanta estona per la muntanya per arribar-hi, seguides de les nenes que vam deixar a casa seva pel cami. Un cop arribades, ens vam quedar de pedra. No és la primera casa que veiem pero cada cop que en veiem una és una sensacio especial.... Eren 3 cabanes on vivia la familia propera i ells a la casa d'asobre. Vam entrar, acompanyats dels seus 4 fills, vestits només amb una samarreta bruta pero amb grans somriures. No van parar de jugar, de caure, de pegar-se i tibar-se dels cabells, pero no els vam sentir plorar ni un moment : aquests nanos tenen gens diferents.
Aixi que la Bao, després del 10km de caminata encara tenia forces per preparar el menjar per tota la familia. Primer tallar bambus per encendre el foc,
per després posar l'arros i la carn que havia comprat pel cami a coure.
La casa era molt humil: els nanos sempre disposats a ajudar, una escala que mouen de lloc a lloc en funcio d'on volen pujar a buscar reserves d'arros, bols o altres coses a l'altell.
Hi havia un clau a la paret que aguantava 3 papers amb dedicatories d'altra gent que havia anat a casa la Bao : una parella d'espanyols, una de francesos i uns altres de no sé on. No devia pas anar-hi molta gent allà.... la majoria es queden en espècies de "Homestay" de Ta Van o Lao Chai que semblen més hotels que cases de gent. La Bao ens va proposar de quedar-nos a dormir pero encara eren les 2 de la tarda i l'endemà voliem llogar motos a Sapa.
Segueixo emocionada per l'acollida que estem tenint en aquests poblets del nord de Vietnam. Tot i el turisme que es desenvolupa a velocitats d'espant, els Hmongs guarden aquesta hospitalitat i t'obren la porta de casa seva en tot moment, et presenten encantats a la seva familia i comparteixen aquests moments senzills que et fan realitzar que lluny de la ciutat, el temps avança a una altra velocitat : hi ha temps per compartir, per parlar, per acollir i coneixer a desconeguts....
El menjar estava delicios....
i per acabar, després d'haver-li comprat ununa foto de familia en la que només falta el fill gran a qui li estaven tallant el cabell en aquell moment.
Al tornar, vam pujar la Bao i jo en un mateix moto-taxi i la Marta en una altra per tornar cap a Sapa : a la vietnamita, sense casco, 3 en una moto i atravessant bassals impresionants.
L'endemà vam donar algunes d'aquestes fotos a la Bao, i va generar furor entre les seves companyes Hmong que hi havia davant de l'hotel ! S'arrencaven les fotos "very beautiful ! very pretty!"...
Gràcies Bao.
Si veniu a Sapa, no contracteu cap tour amb una agencia: busqueu noies que us duguin al seu poble..i obviament, nosaltres no podem més que recomenar a la Bao, una dona plena de valor i coratge que us acollirà increïblement bé ... digueu-li que veniu de part de la Monica i la Marta, s'enrecordarà !
Aqui va el seu telefon, Bao : 01 67 95 14 509.
1 comment:
Martaaaa, look out!! xd
Post a Comment