Sabes aquel que dice....

...tranquils, no faré pas un acudit de l'Eugeni, pero la historia és bastant comica, tot s'ha de dir.

Doncs com "lo prometido es deuda", aqui va la historia d'una caiguda sobre les roques del temple de Ta Prohm.

Anem les dues tan contentes amb que si tripode, que si dues camarotes de fotos, runyonera i tot el que cal fins a un lloc on ja ens haviem fet alguna foto saltant i fent les tonteries habituals.

Arribades allà, esperem, com cada cop, a que un dels grups de trenta xinesos acabin la seva tanda de fotos. Instal.lem el tripode amb la camara a sobre, enfoco, preparades, llestes....

Pujo corrents a sobre les roques, sense saber gaire què fer la Marta em diu :

- té, vine, posa't a sota meu

Hi vaig, es recolze a sobre meu, el peu peu dret rellisca, em desequilibro, i ara va el desastre :

La Marta cau cap al costat, al darrera meu, i jo, com una reina caic a sobre d'ella ! Pero potser una foto ho explicarà millor (no cal oblidar que com que haviem posat el retardador i el tripode l'objectiu era fer la foto, i la va fer !!!!)

I si ens apropem una mica més veiem com vam passar a prop del desastre....

Tot aquest espectacle el vam fer davant d'un grup de xinesos que acabaven d'arribar, hauriem d'haver passat la safata després que aixo no anava inclos en l'entrada !

Pero tot s'ha de dir, els xinesos sont molt pesats quan viatgen en grups de 50 persones alhora i els tens just al davant, pero en quan ens vam aixecar ens van donar automàticament tovalloletes, una ampolla d'aigua mineral (freda! i aixo no té preu alla...), un guia es va apropar amb un desinfectant, una parella d'italians amb antiimflamatoris, en fi, que teniem de tot ! Tenir per tenir, la Marta tenia mal sobretot per aixo.

Aixi que desde aquell moment s'ha anat passejant amb un bon blau (digne dels meus que em feia en trial !) a la cuixa i algunes ferides desperdigades.

Bé, com a premi, us torno a posar la foto que vam aconseguir fer al final !

Phnom Penh

Una vegada instalades a Phnom Penh, haviem d'aprofitar la tarda per visitar la ciutat, que els dies escassejen i per algo ens havien timat 5$ per cap per arribar abans (a l'agafar el fast boat per arribar a Phnom Penh).

Tan sols arribar a la capital de Camboia, ens van deleitar am una de les seves meravelles!!

El mercat era impresionant! El menjar a ran de terra, un munt de gent i fins i tot motos passant pel mig.

Phnom Penh es especialment pobre i no es d'extranyar trobar-se sovint gent mutilada, cega, inclus nens bruts recollint coses de les escombreries i mendigant.

No cal dir que com a bon pais del sudest asiatic, el fet de creuar un carrer es una aventura...no esperis a que parin per deixar-te passar que t'hi pots morir.

Una de les coses que mes gracia ens va fer de Phnom Penh va ser aun vem arribar a l'estadi, un punt de concentracio on cadascu es posa a fer l'esport que li ve de gust, pero el mes curios eren le clases d'aerobic aue hi havia a dalt de tot de les grades. Quan t'hi passeges sents un munt de musiques a tope i diferents grups de gent fent aerobic...o al menys intentant-ho perque moure's no es movien massa...(sino que vinguin a una classe de BodyStep...xD)

Hi havia classes amb mes d'exit qu'altres, els profes fins i tot portaven micro i no em vaig poder estar d'afergir-me a una d'elles!

Per acabar el dia vem gaudir d'unes salsitxes BBQ on the street, el nostre primer apat del dia (és que amb aquesta calor se-passen les ganes de menjar)...estaven molt bones!!

Soon... On our way to Siem Reap

PS: pels que vulguin venir algun dia a Camboia, aviso que no es recomanable trepitjar cap bassal del carrer...not even by accident! O en tot cas no amb xancles.

PS2: Frikada del dia: (nomes pels fans de Lost) a l'estadi podies veure un munt de gent corrent donant voltes a l'estadi per les graderies...no vaig poder evitar recordar quan en Jack i en Desmond es van coneixer.

Guiri-start : Mekong Delta

Amb prou feines arribades a Ho Chi Minh, ens familiaritzem amb els claxons, les bicis, les motos i tot els clichés que us venen al cap quan penseu en Vietnam.

L'objectiu inicial era anar a Angor Wat, a Camboia el més aviat possible per dedicar la resta del temps a Vietnam, la destinacio principal durant les 3 primeres setmanes amb la Marta. Aixi que després de passar un dia a Ho Chi Minh (antiga Saigon) i de molts dubtes : que si ho feiem en bici, en moto, per lliure.....ens vam inscriure en una espècie de tour organitzat per una agencia que feiem Ho Chi Minh - delta del Mekong - Phom Penh (capital de Camboia) en 3 dies. Ens va semblar una bona opcio per veure una mica el sud abans de passar a Camboia directament. Obviament, sabiem que fariem al ruta dels turistes pero si volem passar temps a les muntanyes del nord i anar als temples d'Angkor, no ens quedava gaire més opcio. Aixi que com dirien a França : C'est parti !

Efectivament, ens van passegar en autobus, vaixell petit, vaixell gran, furgoneta i tot el que vulgueu durant aquests 2 dies, i encara que a nosaltres no ens acava de motivar en excés el fer l'ovella amb els grups, va estar prou bé.

Delta del Mekong en vietnamita vol dir : "el delta del riu dels nou dracs" i ocupa una superficie de 39,000km2 (quasi res !) és una regio en la qual l'etnia majoritaria es vietnamita, encara que els cambodjans encara s'hi refereixin com "lower Cambodia". El delta del Mekong és el que coneixem més popularment com la "Conchinchina" (si, està molt lluny!), ja que aixi la van anomenar els francesos durant la seva ocupacio als anys 1960.

La majoria de la poblacio local viu basicament de la pesca i el cultiu - i una mica del turisme, evidentment. Aixi, les motos de les ciutats es transformen en barquetes ara ja més modernes i la majoria van a motor (qui no corre vola !), i els mercats del carrer en mercats flotants on es realitzen la majoria de les transaccions.

El que no canvia, és la qualitat de la majoria de les casetes de la gent més modesta : de fusta i amb sostre de llauna. El sostre de llauna no és una mala noticia si tenim en compte que en Muhammad Yunus, premi Nobel de la pau i inventor del microcrèdit, va definir el fet de tenir una casa amb sostre de llauna com a criteri per que una familia hagi sortit de la "pobresa", en el sentit més cruel de la paraula. El que canvia a la vora del riu és que les cases estan totes posades sobre llarguissims pals de fusta per no quedar innundades per l'aigua del riu durant les plujes del monso !

En vista d'aquesta foto, us deixo endivinar en quina època hi vam anar.

Els vaixells van i venen a totes hores del dia per les aigües - bastant brutes, tot s'ha de dir - del riu Mekong. En molts casos, son els homes que porten el motor al darrera, i les dones ajuden al moment d'aproximar-se a port amb un petit rem al davant mentre els nanos corretejen pel vaixell.

Tranquils, que n'hi ha molts que duien el barret que tant esperaveu...

Després de passejar-nos per que si aquesta fabrica de fulla d'arros, aquesta altra piscifactoria i aquest restaurant-guiri-perdudissim quan tens gana i no et queda més opcio que menjar allà (el menjar no està inclos, evidentment, aixi com l'aire acondicionat a l'hotel, el vaixell express per anar a Phom Penh i tantes altres coses extra que pots afegir si vols...), vam agafar un vaixell pel riu, on els paisatges no eren gaire variats pero molt macos !

I direccio el floating hotel. Si, si, insisteixo en el floating hotel perquè l'home de l'agencia va insistir tant en que l'hotelet era flotant que bé... diguem que era una plataforma adossada a la terra...uhm... En fi, al menys teniem vista sobre la ciutat de Cao Tho de nit.

L'endemà ja remuntavem el riu Mekong amb vaixell fins a Phom Penh, la capital de Cambodia..pero primer s'havia de passar la frontera : visats, esperes i histories. El guia ens va cobrar 22USD en comptes de 21USD pel visat perquè deia que aixi la cosa anava smoothly....si i tant ! Com se les cobren aquests duaneros ! Pero ja sabeu que jo soc fan de les aduanes !

I tranquilament, al vaixell unes quantes horetes. Clarament, la vida al delta del Mekong és més dura per alguns que per d'altres ...

Accrobranche (Parc d'Aventura)

Després del fiasco de l'escalada del mati, decidim anar al parc d'aventura d'Annecy, just al costat d'on surten els parapents (tranquils, vam fer un vol també ;-))

La vista preciosa (que ja coneixeu pels que heu vist el video del vol a Annecy), a sobre del llac d'Annecy,

pero de vegades reiem una mica menys, que hi havia alguns passatges xungos !

I el millor, la tirolina !

En fi, us deixo un petit video de record, a veure qui endivina qui és el/la que fa el mono a la tirolina.....

Barcelona...

Home sweet home....coses de les que no et dones compte que trovaves a faltar fins que no tornes...

Vaig tornar especialment (bueno, potser tampoc especialment eh?) per entrenar a la Campeona abans del seu campionat de las españas...

Que de tal palo tal astilla, que jo viatgo molt, pero ara la menda esta a la casa de Gran Hermano a la Manga posant-se morena...i guanyant ?

Crack ! Jo de gran vull ser com tu....

Soc humana...

Al final del post entendreu perquè !

Ho estaveu desitjant eh ? Ja estic de nou per aqui.

No he escrit gaire aquests dies, massa ocupada amb la pluja parisina ! El primer cap de setmana llarg, gracies a la magnifica pluja que va dutxar tota França, ens vam quedar per Paris veient a gent que feia temps que no veia, aixi que res de molt emocionant...

De fet si, gracies a que el volcà va continuar escupint una mica de pols... per un com va anar bé, i l'avio de l'Ingrid que havia de passar per Amsterdam abans d'anar cap a cape Town tenia previst aterrar mitja hora després de que tanquessin l'aeroport d'Amsterdam. Aixi que la van desviar cap a Paris ! Amb 11h d'espera a l'aeroport, a la molt tossuda li va costar decidir a venir a fer la siesta a casa, pero al final va venir i com una reina, dinar preparat, llit preparat... i a dormir !!! I de pas es va endur un bon regalet peruà ;-) Em va fer molta ilu veure't petarda !

Pero com us he promès, he baixat a Grenoble (on vaig veure a la Mai !) durant la setmana per intentar fer una mica de parapent i passejar-me per la muntanya.

Doncs per començar com cal la petita part Europea de les meves aventures, sembla que el fet de no haver perdut res durant els 3 mesos de viatge no m'ha provat gaire aixi que he decidit fer totes les tonteries juntes !

Només tenia 560km de cami desde Paris fins a Grenoble, massa poc perquè decidis fer-ho sense ensurts. Aixi que cap a mig cami, em paro a omplir el diposit de gasolina....i ja estava ben enfadada veient els preus i la clatellada que et pega Total a les benzineres. Aixi que res, omplo el diposit, 70 € de res... i vaig a comprar una coca cola, que m'estava adormint.... i ara vé el millor (o pitjor !)

Compro la Coca Cola, torno al cotxe i .... i......

desastre : les claus estaven tancades a dins, i posadetes, que si algu el consegueix obrir que ho tingui facil ! Fantastic !

Evidentment, el movil estava a dins, la jaqueta també....

Tossuda com soc, abans de trucar a un taller (estava tirada al mig de l'autopista i no sabia quan em podien clavar pero ja tremolava....) demano als de l'estacio si tenen eines: un tornavis, un ganivet i dues perxes (pero no les d'alumini, sino de plastic, super util !

Dos homes que estaven per allà es van quedar prop d'una hora ajudant-me a intentar obrir el cotxe....aixi que també es pot trobar gent simpàtica a les carreteres de França eh ?! ;-)

Al cap de 45min vam aconseguir obrir la finestra del darrera ! Pero era de les que s'entreobren lateralment, no us emocioneu...

...aixi que no m'hi cabia ni un braç per obrir la porta del maletero.

I ara..... arriba la poli ! Genial, perquè la menda no tenia ni els papers del cotxe... XD !

Se'ns queden mirant...

- No tenim pas gaire pinta de lladres no?
- No, no, pero què ha passat ?

Al menys em van dir que amb l'assegurança que tenia si trucava a un taller era gratis. Incrèduls, vam seguir intentant obrir amb les super eines que teniem....fins que el poli va dir, mig enfadat :
- Quan hagueu acabat de pescar, podeu trucar a tal i tal numero i vindra algu a obrir-lo...

Finalment em vaig decidir, i el tio va arribar al cap de 20 minuts... i mentre es barellava amb les finestres del davant, vaig agafar una super eina que tenia, llarga, deformable, fina i resistent, tot el que em calia ! Aixi que vaig anar al darrera a les finestres que havia obert... i l'home, incrèdul, se'm queda mirant i diu :

- No, no podràs amb aixo, no és prou resistent...
- Que si que si...
- No en serio, que n'he obert desenes de cotxes jo, creu-me...
- ....

i clacc ! ho obro....
- ah, doncs si....

I direccio al seu camio a fer la factura. I ara va la broma : 113€! Pero si l'he obert jo el cotxe !!!!!! Res, super contenta estava jo per els 350km que em quedaven fins a Grenoble !

Obviament, aqui no s'acaba tot, hagués estat massa maco ... l'endemà volia anar a volar una mica pero hi havia massa vent. Aixi que un noi que hi havia alla que es va quedar com jo amb les ganes, em va convidar a dinar a casa seva. Arribant, aparco el cotxe, obro la porta, surto del cotxe i.... ja us podeu imaginar com continua tot ! SUPER CRACK !

Ara bé, aquest cop ho vaig obrir tota sola, amb un filferro..... Osigui que pels que tinguin un Ford Transit, cuidadito que us l'obro ! :-))

PS : Sort que al final l'assegurança diu que em tornarà els calers...

Doncs si, soc humana perquè tropesso dos cops amb la mateixa pedra ! (i quina pedra...)

Soon, paragliding in the Alps....

La Cumbre, paradise on earth

Situat a uns 80km al nord de Cordoba, la Cumbre és un poblet d'uns 8000 habitants, en el que la meitat va en bicicleta i l'altre meitat juga a golf. Tranquil i rodejat de paisatges increïbles, aquest poble té un encant especial. Hi he vingut a passar uns dies a casa d'uns amics dels papas, i venint d'albergs peruans, bolivians i argentins, aixo és un luxe impressionant! Em cuiden com a una reina !

El primer dia vaig anar a coneixer al parapentiste profesional de la zona, un suis, que em va dur amb el seu ultralleuger a 1500m d'alçada i vaig saltar en paracaigudes just per la posta de sol. Màgic. Pero aixo ja us ho he explicat.

Axi que equipada de la bici, vaig d'aqui cap allà visitant el poble (que s'acaba rapid !) pero hi ha bastant cami de carro pels voltants i aqui sembla que el concepte de cases lletges no el coneguin...son totes una monada !

Al següent dia, vam anar a provar el que se n'hi diu, la millor carn del pais, i ni que ho juris ! Anaven portant, i portant i portant carn.... cabrit, vaca, porc....

Només us dic que no em vaig quedar amb gana, pero de veritat, no us ho perdeu si veniu per aqui, el poble es diu Jesus Maria ! Ara bé, eviteu mencionar que sou del Barça, els cambrers i el cuiner son ultra-fanatics de Estudiantes de la Plata, i no porten gaire bé la derrota a la final del "mundialet" de l'any passat...

Pero aqui el Asado no només es fa amb carn, el Jorge ens va convidar a un de salmo, impressionant també :

i la Mora una salsa per llepar-se els dits

Deixaré per ara aqui el repertori activitats, que sino tot d'una pot fer mal. En tot cas, una ultima nota gastronomica....el poder dinar cada dia (ha fet quatre dies espectaculars per ara) al jardi i al sol, no té preu !

Canviant de tema, unes quantes curiositats sobre La Cumbre.

- Els horaris : Com he dit, és un poble super tranquil, els negocis fan horari llati, de 9 a 1 i despres és siesta time fins les 6 quan tornen a obrir per al torn de vespre. Aixi que al migdia està tot mort... a caseta que s'hi està molt bé. De totes maneres fa massa calor per treballar, no? ;-) Pero aixo no és exclusiu del poble....és el cas de la majoria de la meitat nord d'Argentina.

- Estil de vida : Aqui es té una qualitat de vida insuperable, envoltats de muntanyes i natura, i una seguretat que no es troba en molts altres llocs. Ara bé, pel que he sentit, son bastant mandres aixi que per demanar un servei et pots esperar mesos perquè t'ho facin si no estas super super a sobre !

Al ser un poble, tothom es coneix, aixi que al tanto, que aqui no es pot fer res sense que tothom se n'enteri. Aixi que quan parlen de professors de l'escola, els reconeixen segons amb qui s'han liat fa poc....

Ara bé, resulta que justament aquest cap de setmana hi havia El Desafio del Rio Pinto, una carrera de mountain bike que ha agafat moooolta importancia aquests ultims anys i ara venen corredors de tota Sudamerica a competir. Son 87km de muntanya, atravessant rius etc.... i aquest any hi havia més de 4000 corredors ! Si contem 4000 corredors, acompanyats cadascun d'al menys 1 persona (i us aseguro que eren més que 1 acompanyant per corredor), fan 8 000 persones extra i per tant es dobla la poblacio del poble ! Aixi que no hi havia prou lloc als hotels i els restaurants estaven plens cada dia, tan plens com els carrers de ciclistes amunt i avall, una fira al centre en el que els nanos es divertien provant la rampa de skate (i caient a vegades també...)

Pero bé, ja us parlaré de la carrera en una altra ocasio, el cas és que el poble estava super animat !

Visitant els pobles dels voltants, vam arribar a Santa Catalina, antiga colonia jesuita fins al segle XVIII quan els espanyols van tenir por al veure com es desenvolupaven depressa i els van subsituir per uns franciscans. Pero encara queden restes de construccio rapida i desordenada dels jesuites, que utilitzaven TOT el que trobaven per pujar parets

Fins aqui la nota cultural....

Ja us dic jo que si no tingués el meu bitllet d'avio per la setmana que ve, aqui m'havien de venir a buscar !

Happy Birthday to...Yourself!

Bé, ja sé que vaig una mica més tard que la kikona, però això no treu que també tenia previst felicitar-te.

Són les 21:00 aquí i acabo d'arribar a casa.A saber quina hora és a Argentina però encara és el teu cumple, així que

MOLTÍSSIMES FELICITATS!!!

Aquí queda la meva dedicació a una de les persones a les que més envejo en aquests moments!!

Ens veiem molt aviat!!!! Can't wait 'til June!!

UN QUART DE SEGLE!!

FELICITAAATTTSSSS GERMANETA!!!!Bé, tot i que estiguis por allí voltant i perduda per sud-amèrica (molt ben cuidada, tot s'ha de dir..) el teu cumple segueix sent el 3 de maig i et segueixes fent vella..... així que eso, qui s'hagi oblidat ja teniu aquí el recordatori i ja podeu anar deixant un comentari per felicitarla!
doncs, res, espero (tot i que segur que ha sigut així) que hagis tingut un dia genial, viscut mil coses noves, fet moltes tonteries, rigut molt, i estiguis llesta pere totes les aventures que el proper any et porta!T'estimo moltíssim! Un petonàs molt fort i disfruta del que et queda que ja se t'acava!!!

Ingrid.... o kika/kikona/rata/rateta..... i qualsevol dels altres mil noms que m'has arribat a posar al llarg de la meva vida.... ;)

Trying to learn from the master...

P.S.: potser avui, com que es un dia tant important sí que et deixaria ser la reina de tots el animals marins i jo podria menjar els restos dels restos dels restos dels que menjen restos de ... (millor no di de que..) jeje CRACK!


HAPPY HAPPY BIRTHDAY SISTA!!! I had to do an English version for two reasons: 1, I'm in the US ;) 2, not everyone understands catalan and EVERYONE needs to know what is going on today!
My old, REAALLLY OLD now, 'sista' is turning 25 today!!! So everyone should leave a comment (specially if YOU had forgotten) to congratulate her on her birthday for being a fourth of a century old!!! That does not happen every day! ;)
Have an awesome day!

Ingrid

I while back... Canada:

Transport al Perú

Pel transport urbà, en el centre existeixen els "micros", minibusos on la gent entra embutida. Condueixen com boijos, aqui, és la llei del mes fort, o el més valent. Hi ha semafors i pas de zebra, pero estan per fer bonic. De fet, el lloc dels semàfors, hi ha unes plataformes a 1 o 2 metres d'alçada on i ha policies, elles (son totes noies, diuen que son menys corruptes que els homes...?) porten la circulacio i mentre elles hi son tot va millor, pero només hi son a hores de punta.

Dos altres presonatges curiosos :

- El cobrador : A part del conductor, hi ha un altre noi/a encarrregada de cridar per la finestra les destinacions del "micro" en el que ell està. Et vomiten l'itinerari a una velocitat al.lucinant, és bastant impressionant ! Son tambe els encarregats de cobrar als passatgers passejant-se per el micro (quan hi ha lloc). Ells no callen, "vamos vamos vamos", "suban suban", "pie derecho pie derecho" (quan la gent baixa, que posi el peu dret al terra, que el bus accelera en quan hagi baixat - o fins i tot abans-), "jockey plaza javier pradoooooo".

- El chivato : Les companyies de micros son privades, aixi, els chivatos son treballadors independents que es posen a la vorera, i en quant el cobrador baixa, els hi dona informacio sobre quan va ser l'ultum micro que ha passat amb la mateixa destinacio. Si fa massa poc, el conductor anirà més a poc a poc per tal de tenir mes clients esperant a la propera parada, si no, accelerara per que el de darrera no l'atrapi ! Aquests independents cobren en funcio de l'informacio que donen, i és el cobrador que els hi dona una mica de propina si la informacio ha estat util ;-)

Pel transport de llarga distància hi ha busos més grans (no hi ha tren eh?!), uns més incomodes i barats (com el que vaig agafar per anar a la platja), on hi ha en general la gent més pobre i és sovint més perillos, pels llocs on s'agafa i el fet de que va parant i parant. Sino, hi ha moltes agencies de busos que et porten entre grans ciutats en general. Son beeeeeeeen llargs, 8h de Lima a Huaraz, 9h de Lima a Trujillo, 16h de Lima a Arequipa, etc... i en general son directes, pots posar les maletes al maleter i tranquil. Ara bé, és insoportable : posen pel.licules, A TOPE, durant tota l'estona !!! Si el viatge és de nit, tenen la generositat d'apagarlo a la 1h de la matinada (i perquè els hi he anat a dir dos cops) i ho tornen a posar a les 6h del mati ! Home que per un viatge de 16h ja has tingut al menys 5h de descans ! (incomode, tot s'ha de dir). A més, crec que tot s'explica, ens preguntem perquè Peru es perillos, i hi ha robatoris i atracaments sovint : aquestes pel.licules son TOTES de tiroteig gratuit, contraband d'armes, violencia... ells ho troben normal !

Res, que em van enganyar i em van dir que el bus per anar a Arequipa era directe, i nanai, de 16h res, 18h ficats en aquell antro... ja començo a saturar d'autobus i aixo no ha fet més que començar !

El proper cop, pagaré 3€ més i viatjaré de luxe.... potser !

Personatges del món: Ena

65 anys, social worker, fundadora de l'ONGD Amanecer, Trujillo, Peru

Familiar dels amics de Lima, em convida a casa seva a Trujillo, a 9h en bus al nord de Lima on m'havia de quedar 2 dies i m'he acabat quedant 1 setmana. Em parla d'un projecte que té a la sierra, a unes 5h de Trujillo, d'escola secundaria per nens de comunitats rurals.

Lluitadora nata i bona oradora, té tot el que cal per convencer i dur a terme els seus projectes, li agraden els reptes i no és el tipus de persona que es vindrà enrere a la primera decepcio. Aixi és com lluita dia rere dia contra la seva propia familia, contra l'administracio i els politics, perquè els nens de les comunitats de El Zuro tinguin acces a una educacio millor. En la seva primera promocio, ja en té 3 a la universitat amb beques que ella mateixa els hi ha aconseguit. Se li il.luminen els ulls només de pensar que algun dia podrien venir voluntaris al Zuro.

1 - Qué es lo mas importante que te ha enseñado la escuela ?
A tener fe en mi misma

2 - Qué es lo mas importante que te han enseñado tus padres ?
A hablar en la verdad

3 - Que ha hecho el mundo por ti ?
Hacerme una persona profesional

4 - Qué quieres hacer por el mundo ?
Trabajar por los mas vulnerables

5 - Si te encontrases 10€, qué harias ?
No lo se, nunca me he encontrado dinero

6 - Donde te gustaria vivir ?
En el lugar donde todos tengan para comer

7 - Quién es tu idolo ?
El Papa que prime la paz

8 - Si pudieses pedir un deseo, cual seria?
Que haya paz en el mundo

9 - De qué tienes miedo ?
De no poder cumplir en lo que prometo a los pobres

10 - Qué le quieres preguntar a tu presidente ?
Que sea veraz

11 - Qué te gustaria preguntarme ?
Si alguna vez regresarias a Peru y en especial a Trujillo a ver a los niños del Zuro

Bonus - Qué piensas de las personas que vienen a visitar el Peru ?
Que les interesa la cultura, sus lugares turisticos, la biodiversidad del Peru. Adeamas de que se interesan por su patrimonio historico.

Itinerari previst

Després de sospesar varies alternatives, que si Bolivia o no Bolivia, que si començar de Buenos Aires per tornar a lima per terra.... en fi, al final, per combinacio de vols i tal he decidit que seguiré el plantejament inicial.

Soc ara a Cuzco, i marxo demà per un trekk de 5 dies al Machu Picchu. Moriré. A més, la panxa a decidit començar a fer en tonto ara ;-)
Aixi que després de Cuzco i 1 mes a Peru, baixaré depressa depressa (no queda gaire temps per la quilometrada que m'espera!) cap a Bolivia el 12 d'abril.

Seguiré cap a Sucre, Potosi i cap a Salta, al nord de l'Argentina, direccion Cordoba, Mendoza (si em dona temps) i cap a Buenos Aires on espero passar el meu cumple !

D'allà en direccio a Iguaçu i acabar a Sao Paolo des d'on tornaré l'11 de maig cap a Paris.

"Que boniiiiiiiiiiiiito" & the hibous ! - Personnages du monde

Gracias al lonely planet tuvimos la ocasion de conocer a las personas que mas nos dieron que hablar durante la estancia en el Parque Nacional de Huascaran. Vayamos por partes.

1 - Urs*la de Yungay : La mujer que se encarga del Hostal en el que nos quedamos en la pequeña ciudad de Yungay es un encanto, pero tal vez demasiado ! Fanatica de los turistas (pobres de los peruanos que pronuncien la palabra gringo para referirse a nosotros delante de ella), es su primera protectora. Apenas nos vio entrar que tuvimos derecho a un "hooooooooooooooooooooooooooooolaaaaaaaaaa, uuuyyyyyyyyyyyyyyyyyy señoriiiiiiiiiiiiiiitaaaaaaaaa" y nos invito a una sopa para comer, muy buena por cierto. Pues bien, esta mujer, NO CALLABA ! Nos explico todas sus historias con diferentes turistas que llegaron a su hostal, su primera prioridad al mantenerlo despues del terremoto de hace 3 decadas que destruyo la ciudad. Basta compartir con ella 10 minutos para conocer toda la historia del lugar, y si eres española ya la has armado, que te suelta un "señoriiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiita" o un "que boniiiiiiiiiito" cada 2 minutos. En fin, que la mujer reservo un taxi para que nos llevara a la salida de un hike hacia la laguna 69 (comentarios abstenganse), y se levanto a las 4h30 de la mañana para acompañarnos en el taxi porque tenia miedo de que el taxista no nos dejara en el buen lugar.... Y al llegar, nos regalo dos gorritos de lana, cortesia del hostal, aqui va la foto ;-) - yeah, no tenim gaire cara d'inteligents !

2 - Les hibous du lodge : Prenez un rasta bien bronzé, soit disant ingénieur (mais il n'aime pas les maths - ou plutôt les multiplications genre 4*12), et une hollandaise, blonde aux yeux bleus, mélangez très très fort (parce que c'est dur que ça m'lange bien!) et vous obtenez les 2 hibous qu'on a rencontré au lodge des british où on est restés pour s'acclimater à l'altitude et marcher un peu. Bref, ce beau couple était au lodge car la fille "volontarisait" et prenait des photos pour le site web (on a du la voir avec l'appareil 2-3 min tout compris pdt 3 jours), et ils voyageaient partout dans le monde depuis 3 ans, et depuis 8 mois en Am Latine.

Je ne vais pas m'étendre dans la description, mais leurs phrases plus mythiques sont :

- "we've been to the poorest places ever, and they had at least 3 TV's in their place" (ha ouais, on ne doit pas parler des mêmes "pauvres" du coup

- "Being with poor people is great, they are very generous, they give you all they have..." (no comments)

- "In argentina there's no rice" (ha ouais?)

- "This is funny, it's exactly like real life, this is what we're trying to run away from and we find ourselves playing this game..." (et ouais, ona réussi à les faire jouer au monopoly!) et pendant ce même jeu on a eu droit à "this is like real life, I'm broke", ou des "like in real life, I don't count money" (mythique)

- "I hate it when they put TV in restaurants, bc all I want is to speak to locals" (ptet que eux ils ne veulent pas?)

- "we always go to local restaurant, when you go to a country it is because you want to learn the culture and meet the people" (c'est pour ça qu'on les retrouve dans un lodge de britiiish !!!!!!! Magique !)

Bref, autant dire que ça nous a fait bien rigoler....... Ne me demandez pas d'où ils sortent la thune parce que je n'en sais rien. En tout cas ils peuvent se permettre des AR en Hollande pendant leur trip ... hum...

3 - Foxy dude, you know him....nuestro "angel de la guarda"

Acentos y demas / Accents i demés

Una nota para los españoles : con el super teclado azerty que tengo aqui (ya, agabachada al maximo), es complicadisimo poner acentos asi que excepto el 'é', los demas, no los podré, sorry bout that !

i una altra nota pels catalans : la mateixa que pels espanyols, pero com que nosaltres tenim encara més accents, destrossaré encara més l'idioma, sorry !

apali !