On the road again...

No se si fue por el frio o por la bota de esqui pequeña pero un dolor bastante fuerte en el dedo gordo del pie nos impidio de ir a esquiar el 4o dia. Queriamos ir a otro de los ski fields, Broken River, pero en vista de las previsiones meteorologicas para los dias siguientes decidimos emprender camino hacia el sur de la isla direccion Lake Tekapo.

Aparte de las carreteras que suben a los ski fields que como ya os he contado pueden estar en bastante mal estado, Nueva Zelanda tiene una red de "Highways", lo que vendria a ser una autopista.

Ahora bien, con a penas 4,25M habitantes de los cuales un cuarto solo en la isla del sur, os podeis imaginar que la red de carreteras no es muy densa ! Las citadas Highways, de un carril por direccion, estan en bastante buen estado, aunque no recomiendo correr mucho ! De hecho el limite es 100km/h.

Cuando tienes suerte, los rebaños de vacas caminan ordenadamente por el lado de la carretera, siguiendo al pastor que las guia en moto.

Cuando tienes un poco menos suerte (bueno, de hecho es divertido y todo !), las vacas invaden la carretera !

A veces son vacas, otras ovejas....

y puede llegar a haber muchas !

Lo habreis adivinado, con tan poca poblacion, la mayoria de lo que cruzamos en las carreteras son gigantescos llanos repletos de ovejas con montañas nevadas de fondo, y alguna que otra granja de vez en cuando. Un paisaje de ensueño.

Welcome to Vietnam

....en varios de sus aspectos (y no los mas agradables !)

Después de un larguisimo viaje, retrasos de vuelos y compañia, nos encontramos con Marta antes de pasar la aduana vietnamita, en la cola para pagar el visado. Primer timo, pero es lo que hay.

El visado vietnamita requiere enviar su pasaporte a la embajada antes de irse (y cuesta unos 80€ para un multiple entry de 1 mes), o bien pasar por una pagina web oficial (con el casi monopolio, debe ser un cartel de hecho porque hay varias), pagar 25USD para que te envien en 48 una carta de recomendacion (que viene a ser una hoja con tu nombre y el de varios (muchos) turistas mas y una vez llegas al aeropuerto, soltar 50USD para que te pongan el sellito en el pasaporte. La verdad es que si, todo se arregla pagando aqui, o casi.

Avisadas y prevenidas como ibamos, nos dirigimos hacia fuera del aeropuerto, me habian recomendado dos agencias (Mai Linh o Airport Taxi) para hacer el trayecto, pero de los montones de taxis que habia no habia ninguno de esos.... bueno si, uno pero que se iba lleno ;-) Asi que nada, a las 23h no teniamos muchas ganas de esperar asi que cogimos a uno despues de supuestamente acordar que el precio eran 5USD hasta Pham Ngu Lao, la zona-guiri-backpacker donde se pueden encontrar hostalitos baratos para dormir.

Después de recorrer 200m, el taxista se gira para pedirnos ;
- 2 hundred
- ??
- I need you give me 200 for airport tax
- we don't have vietnamese money, we can withdraw later at an ATM
- okay, you borrow
- yes

Bueno, la conversacion era bastante primaria, y despues de que hubiera pagado no se intentamos 3 ATM's diferentes hasta que por fin uno funciona.

Llega un momento en que el contador pasa los 5USD... pero nos asegura que ya estamos llegando. Hasta que llegamos y nos disponemos a darle sus 100.000 VND (Dongs - ~5USD)...
- and 200 more
- 200 hundred what ?
- 200.000 VND (~10USD) - ahora resulta que los 200 eran 200.000...genial !
- no, you said it was 5USD for both all included

Y entonces se puso como una moto, nunca habia visto a alguien gritarnos tan violentamente. Completamente rojo y sacudiendo los brazos nos gritaba : Que si me habeis dicho que despues me los devolviais que si no tengo mas tiempo que perder con vosotras y mil historias mas (a todo esto estabamos encerradas en el coche que tiene el pistillo para niños y nuestras maletas detras).
Gritando añada :
- I'll take you back to the airport
Lo intentabamos calmar pero no reaccionaba, habia perdido completamente los papeles !

Y a las 23h, 34h despues de haber salido de casa, lo ultimo que te apetece es pagarte otra ida y vuelta al aeropuerto, con un taxista loco y con el trafico de Ho Chi Minh del que ya os hablaremos...

Asi que le dimos sus 15USD y cambio de cara - no me extraña, le dimos semana creo ! pfffffff...

Nunca mejor dicho, ya nos habian avisado, pero eso no sabiamos muy bien como evitarlo.

En nuestras primeras horas en Ho Chi Minh, todavia sin haber visto arrozales ni gorritos vietnamitas, hemos podido saborear algunas de las menos agradables sorpresas que nos aguarda este pais : los timos, los 30°C a las 11pm con al menos 90% de humedad, el trafico loco y los problemas del idioma ! Good start !

Welcome to Vietnam. Esperemos que lo que siga sea un poco mejor y que no se nos quede esta imagen de tima-turistas de la que tanto nos han hablado !

Soc humana...

Al final del post entendreu perquè !

Ho estaveu desitjant eh ? Ja estic de nou per aqui.

No he escrit gaire aquests dies, massa ocupada amb la pluja parisina ! El primer cap de setmana llarg, gracies a la magnifica pluja que va dutxar tota França, ens vam quedar per Paris veient a gent que feia temps que no veia, aixi que res de molt emocionant...

De fet si, gracies a que el volcà va continuar escupint una mica de pols... per un com va anar bé, i l'avio de l'Ingrid que havia de passar per Amsterdam abans d'anar cap a cape Town tenia previst aterrar mitja hora després de que tanquessin l'aeroport d'Amsterdam. Aixi que la van desviar cap a Paris ! Amb 11h d'espera a l'aeroport, a la molt tossuda li va costar decidir a venir a fer la siesta a casa, pero al final va venir i com una reina, dinar preparat, llit preparat... i a dormir !!! I de pas es va endur un bon regalet peruà ;-) Em va fer molta ilu veure't petarda !

Pero com us he promès, he baixat a Grenoble (on vaig veure a la Mai !) durant la setmana per intentar fer una mica de parapent i passejar-me per la muntanya.

Doncs per començar com cal la petita part Europea de les meves aventures, sembla que el fet de no haver perdut res durant els 3 mesos de viatge no m'ha provat gaire aixi que he decidit fer totes les tonteries juntes !

Només tenia 560km de cami desde Paris fins a Grenoble, massa poc perquè decidis fer-ho sense ensurts. Aixi que cap a mig cami, em paro a omplir el diposit de gasolina....i ja estava ben enfadada veient els preus i la clatellada que et pega Total a les benzineres. Aixi que res, omplo el diposit, 70 € de res... i vaig a comprar una coca cola, que m'estava adormint.... i ara vé el millor (o pitjor !)

Compro la Coca Cola, torno al cotxe i .... i......

desastre : les claus estaven tancades a dins, i posadetes, que si algu el consegueix obrir que ho tingui facil ! Fantastic !

Evidentment, el movil estava a dins, la jaqueta també....

Tossuda com soc, abans de trucar a un taller (estava tirada al mig de l'autopista i no sabia quan em podien clavar pero ja tremolava....) demano als de l'estacio si tenen eines: un tornavis, un ganivet i dues perxes (pero no les d'alumini, sino de plastic, super util !

Dos homes que estaven per allà es van quedar prop d'una hora ajudant-me a intentar obrir el cotxe....aixi que també es pot trobar gent simpàtica a les carreteres de França eh ?! ;-)

Al cap de 45min vam aconseguir obrir la finestra del darrera ! Pero era de les que s'entreobren lateralment, no us emocioneu...

...aixi que no m'hi cabia ni un braç per obrir la porta del maletero.

I ara..... arriba la poli ! Genial, perquè la menda no tenia ni els papers del cotxe... XD !

Se'ns queden mirant...

- No tenim pas gaire pinta de lladres no?
- No, no, pero què ha passat ?

Al menys em van dir que amb l'assegurança que tenia si trucava a un taller era gratis. Incrèduls, vam seguir intentant obrir amb les super eines que teniem....fins que el poli va dir, mig enfadat :
- Quan hagueu acabat de pescar, podeu trucar a tal i tal numero i vindra algu a obrir-lo...

Finalment em vaig decidir, i el tio va arribar al cap de 20 minuts... i mentre es barellava amb les finestres del davant, vaig agafar una super eina que tenia, llarga, deformable, fina i resistent, tot el que em calia ! Aixi que vaig anar al darrera a les finestres que havia obert... i l'home, incrèdul, se'm queda mirant i diu :

- No, no podràs amb aixo, no és prou resistent...
- Que si que si...
- No en serio, que n'he obert desenes de cotxes jo, creu-me...
- ....

i clacc ! ho obro....
- ah, doncs si....

I direccio al seu camio a fer la factura. I ara va la broma : 113€! Pero si l'he obert jo el cotxe !!!!!! Res, super contenta estava jo per els 350km que em quedaven fins a Grenoble !

Obviament, aqui no s'acaba tot, hagués estat massa maco ... l'endemà volia anar a volar una mica pero hi havia massa vent. Aixi que un noi que hi havia alla que es va quedar com jo amb les ganes, em va convidar a dinar a casa seva. Arribant, aparco el cotxe, obro la porta, surto del cotxe i.... ja us podeu imaginar com continua tot ! SUPER CRACK !

Ara bé, aquest cop ho vaig obrir tota sola, amb un filferro..... Osigui que pels que tinguin un Ford Transit, cuidadito que us l'obro ! :-))

PS : Sort que al final l'assegurança diu que em tornarà els calers...

Doncs si, soc humana perquè tropesso dos cops amb la mateixa pedra ! (i quina pedra...)

Soon, paragliding in the Alps....

Transport al Perú

Pel transport urbà, en el centre existeixen els "micros", minibusos on la gent entra embutida. Condueixen com boijos, aqui, és la llei del mes fort, o el més valent. Hi ha semafors i pas de zebra, pero estan per fer bonic. De fet, el lloc dels semàfors, hi ha unes plataformes a 1 o 2 metres d'alçada on i ha policies, elles (son totes noies, diuen que son menys corruptes que els homes...?) porten la circulacio i mentre elles hi son tot va millor, pero només hi son a hores de punta.

Dos altres presonatges curiosos :

- El cobrador : A part del conductor, hi ha un altre noi/a encarrregada de cridar per la finestra les destinacions del "micro" en el que ell està. Et vomiten l'itinerari a una velocitat al.lucinant, és bastant impressionant ! Son tambe els encarregats de cobrar als passatgers passejant-se per el micro (quan hi ha lloc). Ells no callen, "vamos vamos vamos", "suban suban", "pie derecho pie derecho" (quan la gent baixa, que posi el peu dret al terra, que el bus accelera en quan hagi baixat - o fins i tot abans-), "jockey plaza javier pradoooooo".

- El chivato : Les companyies de micros son privades, aixi, els chivatos son treballadors independents que es posen a la vorera, i en quant el cobrador baixa, els hi dona informacio sobre quan va ser l'ultum micro que ha passat amb la mateixa destinacio. Si fa massa poc, el conductor anirà més a poc a poc per tal de tenir mes clients esperant a la propera parada, si no, accelerara per que el de darrera no l'atrapi ! Aquests independents cobren en funcio de l'informacio que donen, i és el cobrador que els hi dona una mica de propina si la informacio ha estat util ;-)

Pel transport de llarga distància hi ha busos més grans (no hi ha tren eh?!), uns més incomodes i barats (com el que vaig agafar per anar a la platja), on hi ha en general la gent més pobre i és sovint més perillos, pels llocs on s'agafa i el fet de que va parant i parant. Sino, hi ha moltes agencies de busos que et porten entre grans ciutats en general. Son beeeeeeeen llargs, 8h de Lima a Huaraz, 9h de Lima a Trujillo, 16h de Lima a Arequipa, etc... i en general son directes, pots posar les maletes al maleter i tranquil. Ara bé, és insoportable : posen pel.licules, A TOPE, durant tota l'estona !!! Si el viatge és de nit, tenen la generositat d'apagarlo a la 1h de la matinada (i perquè els hi he anat a dir dos cops) i ho tornen a posar a les 6h del mati ! Home que per un viatge de 16h ja has tingut al menys 5h de descans ! (incomode, tot s'ha de dir). A més, crec que tot s'explica, ens preguntem perquè Peru es perillos, i hi ha robatoris i atracaments sovint : aquestes pel.licules son TOTES de tiroteig gratuit, contraband d'armes, violencia... ells ho troben normal !

Res, que em van enganyar i em van dir que el bus per anar a Arequipa era directe, i nanai, de 16h res, 18h ficats en aquell antro... ja començo a saturar d'autobus i aixo no ha fet més que començar !

El proper cop, pagaré 3€ més i viatjaré de luxe.... potser !

Le voyage en Bus

Départ de l'aéroport de Lima, où après avoir évité une vingtaine de taxis qui me promettaient un service sécu etc je me dirige vers les "colectivos" ou "micros", les minibus de transport public urbains (mais pas que). Je demande à un flic de me guider, on et interrompus par un mec qui vient dénoncer un vol à 200m de nous (et Moni se trimballe avec ses deux sacs dont l'appareil photo et le mini pc...tout va bien).
Le flic me dit que pour arriver à la plage où je me dirigeais, j'en avais pour au moins 4h (et donc arrivée prévue 23h) et 3 bus différents à prendre. Après m'avoir mis en garde en me disant de faire gaffe car là où je devais faire le changement était un peu dangereux, j'embarque dans le premier bus.
Puis j'arrive à destination, la première, on me guide vers un autre mini-bus, tous serrés et moi avec mes deux sacs à dos.....et finalement le mec me dit de descendre, j'ai du bol, le troisième (qui est sensé passer toutes les 30min) est pile devant !

Ruuuuuuuuuuuuuunn Forest rrrrrrrrrruuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuun !

Et puis je monte, c'était un grand bus (bien défoncé) et à ma grande surprise (ou pas), il était blindé. Super. Une bonne femme m'indiqui qu'il reste une place au fond du bus où j'arrive à prendre la place du milieu pour garder mon sac avec moi. Et hop, c'est parti. Après le premier arrêt, une femme qui se dit originaire de lima s'assied à côté de moi, et son fils de l'autre côté. Elle, avec une plume qui pend de ses cheveux, est marriée à un "indígena", originaire de la jungle. Elle parle de lui comme de quelqu'un de "très puissant" (il est à 3m de nous, grand, brun, cheveux longs, très longs). Elle commence à discuter avec son autre voisin, d'après eux, l'industrie c'est le mal, il faut revenir vers le noimadisme, tous les "limeños" devraient retourner vers leurs origines, dans la jungle ou la montagne.....ou alors on va tous mourrir du au changement climatique. Okay....

Pendant ce temps, le tube d'échappement ne faisait pas trop sa fonction et le siège commençait à réchauffer sérieusement.... et ça puait.

Bref, 1h30 après, je suis arrivée à ma destination, Chilca, petit village sans charme particluer (en tout cas la nuit) où on venait me chercher.

Pendant que j'attendais posée à l'extérieur d'un bar-resto, un des passagers du bus (qui avait essayé de me parler pendant le voyage, mais avec un mélange d'anglais et d'espagnol incrompréhensible) s'approche:
- Elle est où ta copine ?
- Quelle copine ?
- La femme du bus (avec qui il avait discuté pendant 1h!)
- Je ne sais pas, je ne la connais pas
- Ah bon... en tout cas, je vais rester avec toi tant qu'on vient te chercher, ici il y a des gens méchants et on ne sait jamais....(très rassurant quand c'est quelqu'un qui a changé 3 fois de destination lel ong du trajet et qu'il a finalement décidé de descendre au même endroit que moi ;))

Le temps de le remercier iles étaient déjà là ... direction l'urbanisation de riches au bord de la plage.... ça fait un shock !

En tout cas, merci à tous ceux qui m'ont guidé sur la route...

La route, version 4x4

On est joueuses, on aime le 4x4... mais un peu moins quand le parechoc nous lache....

Et encore moins quand on s'aventure dans une route qui devait faire 10km et qui finit par nous faire un détour de 30km sur une route à bosses, QUE des bosses, et toutes mal placées, on arrive au bout et les surveillants d'un "ranch" nous disent que l'on est en train de perdre notre plaque d'immatriculation, débarquent avec une machette et l'arrachent complètement.

Bilan, donc :

- 5km de plage à traverser en marée basse, magnifique

- 2 rivières à traverser, pas en marée basse, mais presque

- 7h de 4x4 (et avec des coups de soleil sous les cuisses, le siège ne pardonne pas, hein Lucie?)

- un parechoc et une plaque d'immatriculation défoncés

- un pneu à regonfler (qui nous a bien fait flipper, heureusement qu'il n'était pas à plat)

- une pause splash

- des paysages de ouf

- des vaches à bosse, plein, beaucoup, beaucoup, beaucoup !

- 30km de route goudronnée...thank God !

- 2 garages visités

- et un fan club au deuxième garage, mythique !

tout ça le long de la plage, de Manzanillo à Tamarindo, pour arriver à "gringoland", le paradis des ricains. Heureusement que la plongée nous attend demain, sur les Islas Catalinas, Pacifique.

More on that, tomorrow !