Friday, May 7, 2010

El Desafio del Rio Pinto

Je vous ai dit que La Cumbre était un village calme...il y a quand même une exception, et par hasard, c'est pile le WE où j'étais là !

Des cyclistes de toute l'Amérique Latine viennent courir El Desafio del Rio Pinto,une course de mountain bike dont le kilometrage et la préparaton nécessaire augmentent de façon exponentielle année après année. Pour vous donner une idée, à La Cumbre il y a 8000habitants, pour cette course, il y a plus de 4000 inscrits. Sachant que chaque courreur je vient pas seul mais a au moins 1 accompagnateur, celà fait 8000 personnes supplémentaires au village ! Le gros souci vient quand il faut les loger et les nourrir... vous l'aurez imaginé : c'est la BASTON !



En tout cas le village était très animé, des vélos dans tous les sens et à tout moment. Le centre était rempli de stands avec une énorme exposition de marques et accessoires de vélo : moi qui n'y connaissais rien, c'est assez impressionnant les vélos ultralight qu'il y a de nos jours....




Dimanche 2 mai à 8h00 partent les premières séries. Vous imaginez bien que tout le monde ne part pas en même temps. On a vu partir 2 ou 3 séries, c'était impressionant, je vous laisse juger par vous mêmes :




C'est vrai qu'il y avait des rigolos aussi.....



Mais une fois que c'est parti, c'est parti ! On commence par un tour de reconnaissance, un tour au village, avant de le quitter pour descendre vers le Rio Pinto, et c'est parti pour 84km de montagne....




Donc petit tour, et là, c'est pour de vrai, 87km de montagne... pour ceux que ça intéresse, voici le topo:



Gooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo!



Et pendant ce temps, à 100m du sol....... Andy s'éclatait et survolait la course en ULM (pour filmer....)

Désolée de vous décevoir, mais je n'ai pas osé, déjà que le vélo bon....alors là, 84km en montagne et pendant une course...may be next time ;-)

Thursday, May 6, 2010

La Cumbre, paradise on earth

Situat a uns 80km al nord de Cordoba, la Cumbre és un poblet d'uns 8000 habitants, en el que la meitat va en bicicleta i l'altre meitat juga a golf. Tranquil i rodejat de paisatges increïbles, aquest poble té un encant especial. Hi he vingut a passar uns dies a casa d'uns amics dels papas, i venint d'albergs peruans, bolivians i argentins, aixo és un luxe impressionant! Em cuiden com a una reina !

El primer dia vaig anar a coneixer al parapentiste profesional de la zona, un suis, que em va dur amb el seu ultralleuger a 1500m d'alçada i vaig saltar en paracaigudes just per la posta de sol. Màgic. Pero aixo ja us ho he explicat.

Axi que equipada de la bici, vaig d'aqui cap allà visitant el poble (que s'acaba rapid !) pero hi ha bastant cami de carro pels voltants i aqui sembla que el concepte de cases lletges no el coneguin...son totes una monada !



Al següent dia, vam anar a provar el que se n'hi diu, la millor carn del pais, i ni que ho juris ! Anaven portant, i portant i portant carn.... cabrit, vaca, porc....




Només us dic que no em vaig quedar amb gana, pero de veritat, no us ho perdeu si veniu per aqui, el poble es diu Jesus Maria ! Ara bé, eviteu mencionar que sou del Barça, els cambrers i el cuiner son ultra-fanatics de Estudiantes de la Plata, i no porten gaire bé la derrota a la final del "mundialet" de l'any passat...

Pero aqui el Asado no només es fa amb carn, el Jorge ens va convidar a un de salmo, impressionant també :


i la Mora una salsa per llepar-se els dits



Deixaré per ara aqui el repertori activitats, que sino tot d'una pot fer mal. En tot cas, una ultima nota gastronomica....el poder dinar cada dia (ha fet quatre dies espectaculars per ara) al jardi i al sol, no té preu !

Canviant de tema, unes quantes curiositats sobre La Cumbre.

- Els horaris : Com he dit, és un poble super tranquil, els negocis fan horari llati, de 9 a 1 i despres és siesta time fins les 6 quan tornen a obrir per al torn de vespre. Aixi que al migdia està tot mort... a caseta que s'hi està molt bé. De totes maneres fa massa calor per treballar, no? ;-) Pero aixo no és exclusiu del poble....és el cas de la majoria de la meitat nord d'Argentina.

- Estil de vida : Aqui es té una qualitat de vida insuperable, envoltats de muntanyes i natura, i una seguretat que no es troba en molts altres llocs. Ara bé, pel que he sentit, son bastant mandres aixi que per demanar un servei et pots esperar mesos perquè t'ho facin si no estas super super a sobre !

Al ser un poble, tothom es coneix, aixi que al tanto, que aqui no es pot fer res sense que tothom se n'enteri. Aixi que quan parlen de professors de l'escola, els reconeixen segons amb qui s'han liat fa poc....

Ara bé, resulta que justament aquest cap de setmana hi havia El Desafio del Rio Pinto, una carrera de mountain bike que ha agafat moooolta importancia aquests ultims anys i ara venen corredors de tota Sudamerica a competir. Son 87km de muntanya, atravessant rius etc.... i aquest any hi havia més de 4000 corredors ! Si contem 4000 corredors, acompanyats cadascun d'al menys 1 persona (i us aseguro que eren més que 1 acompanyant per corredor), fan 8 000 persones extra i per tant es dobla la poblacio del poble ! Aixi que no hi havia prou lloc als hotels i els restaurants estaven plens cada dia, tan plens com els carrers de ciclistes amunt i avall, una fira al centre en el que els nanos es divertien provant la rampa de skate (i caient a vegades també...)



Pero bé, ja us parlaré de la carrera en una altra ocasio, el cas és que el poble estava super animat !

Visitant els pobles dels voltants, vam arribar a Santa Catalina, antiga colonia jesuita fins al segle XVIII quan els espanyols van tenir por al veure com es desenvolupaven depressa i els van subsituir per uns franciscans. Pero encara queden restes de construccio rapida i desordenada dels jesuites, que utilitzaven TOT el que trobaven per pujar parets



Fins aqui la nota cultural....

Ja us dic jo que si no tingués el meu bitllet d'avio per la setmana que ve, aqui m'havien de venir a buscar !

Wednesday, May 5, 2010

Stay tuned !

Better late than never !

I finnally found out how to let people know by e-mail when new posts are published.

Enter your e-mail in the box to the right of the blog to be added to the spontaneous-world google group and receive e-mail notifications whenever new content is added to the blog !

Thank you all for reading and leaving your comments !

From Buenos Aires.....

A great birthday abroad

.....y vaya cumple !

Como me esperaban los deliciosos pancakes de dulce de leche de Liliana al mediodia, decidi que ya habia suficiente de solo ingerir ingerir asi que agarré la bici (yes, estoy intentando pasar desapercibida en Argentina por el acento, pero no lo consigo!) y me fui a Cuchi Corral en bici....


El camino lo habiamos hecho en coche el otro dia pero parecia mas corto de lo que és, que tampoco es tanto, solo unso 8km ida y 8km vuelta.... El problema es que la menda, en una de las bajadas dije, no.... estoy bajando demasiao, vuelve a subir, me he pasado un desvio ! Pero no ! Una vez volvi a subir, paré a un coche que me dijo que tenia que volver para atras, seguir bajando hasta llegar a un desvio ! genial ! Pues ale, como soy tozuda como yo sola....andando ! (o pedaleando mas bien).

Suerte que el trayecto es precioso, rodeado de campos y campos que todavia estan verdes por las lluvias de verano, y con la sierra a los lados....




Parecia que queria ponerse a llover, pero aguanto, sera el regalo que el cielo tenia para mi ! Luego se despejo e hizo un dia E-S-P-E-C-T-A-C-U-L-A-R !


En fin, que llegué (se me reconoce bien con estos pelacos ya no ? XD)


bueno, llegamos, el pato tambien llego !




a la cumbre (la otra cumbre, la de Cuchi Corral), pero no habia ningun parapente, el viento no soplaba en la buena direccion... too bad !

Al volver, despues de una deliciosa comida (para variar), y los famosos y merecidos pancakes de Liliana, me tumbé en la hamaca boliviana que les traje de La Paz encantada con mi nuevo regalo de cumple puesto !
Muchas gracias Lilu y Morita !




Y para completar el pentatlon (si consideramos la siesta como una prueba mas !), por la tarde fuimos a jugar a golf con Morita y Jorge. Divertido....pero que oxidado que lo tengo ! jajaja Suerte que aun conservo mi estilo de profesional XDD




En fin...un cumple genial, Intenté celebrarlo a la Cumbreña.... mountain bike, filete y pancakes, siesta y golf !




Tuesday, May 4, 2010

Sunset jump off an ULM !

...what else?

Attention aux paras, ça peut faire du mal !

Location : La Cumbre, Cordoba, Argentina

Magnifiquement acceuillie chez des amis dans ce petit village andin, la mecque des parapentistes ! On me branche sur Andy, un suisse champion du monde d'accro qui s'est installé il y a 13 ans à La Cumbre. Parachutiste, parapentiste, pilote d'ULM et j'en passe. Il est athlète Red Bull depuis au moins 20 ans, et il me propose de me prêter son matos de para et me larguer en ULM. Génial !

Donc, voilà la bête avec laquelle on va décoller,



Et oui, ça c'est moi ready to go avec un parachute sur le dos !



C'est parti !



Il ne faut pas qu'on tarde, le coucher du soleil approche...



En montant, ça commence à cailler sévèrement, ni polaires Pata ni rien, ça caille ! mais le paysage est magnifique, les andes tout autour, quelques parapentistes au loin (qui doivent se gaver dans le coin !) et le village de La Cumbre tout près...




Arrivée à 1500m, mise en place.... Bon saut !!!

Spéciale dédicace à frérot et Soso... le mode "sport" de la caméra a merdé au largage et les photos sont cramées...
Mais c'était de la balle, croyez moi !




Une fois posée, direction le hangar ...




En voilà un petit résumé......

par écrit : de la balle
et en images :



Encore un anniversaire..


.... non mais c'est la fête !



Bon anniversaire gamine ! Non seulement t'as un jour de retard.....mais en fait c'est un an ! héhé

Gros bisous et à bientôt !

Helados la Miranda, Creador del Helado de Vino

...y probé el torrontés, el vino de la zona! Muy bueno, pero para mis bolas preferi el chocolate con nuez ;-)

En esta famosa heladeria, recomendada por todas las guias y habitantes de Cafayate, reparten unos versos junto con el helado.

JD, experto de la zona, aqui tienes los versos que querias !

Los helados de Miranda
tiene ese...no sé qué,
que con solo imaginarlos
va derritiéndose usted.

Un helado de Miranda
puede ser de torrontés
y si no me esta creyendo
pruebe...y me cuenta después.

Quiero llevarme en el alma
su helado de cabernet;
no vaya a ser que me quede
poco hilo en el carretel.

Soy albañil de los valles
y hoy ando muerto de sed,
si no me cura su helado
saldra chueca la pared.

Deme un vasito de helado:
tiene antojo mi mujer;
y si a mi no me da otro
se me revienta la hiel.

Aqui traigo a mi suegra
que lo quiere conocer;
dele un helado de tuna
y que deje de joder.

Sirvame un helado de esos
que solo usted sabe hacer;
con un toque de nostalgia
y el sabor de la niñez.

Los helados de Miranda
se parecen al querer;
siempre tienen "gusto a poco"
por eso siempre me hacen vover.

Un helado de Miranda,
asi como lo hace él,
pr mas que le haya pagado
siempre le salgo a deber.

Autor: Yugo Montes

Pero el conseguir este poema no fue facil! Nos fuimos de Cafayate con la miel en los labios, la heladeria estaba cerrada..... pero 40km despues, de camino a Salta, Moni se da cuenta que se ha olviado el tripode. Asi que vueeeeeeeeeeelta atra,s 80km de regalo para Cafayate de vuelta. Pero ahora si, con el tripode de nuevo, la Heladeria Miranda esta abierta...asi que el regreso no fue en vano.

Buenisimos los helados !

Elisa, totally great, I bet you had some already ! Dude, I'm afraid I found better than Amorino!

Monday, May 3, 2010

Happy Birthday to...Yourself!

Bé, ja sé que vaig una mica més tard que la kikona, però això no treu que també tenia previst felicitar-te.
Són les 21:00 aquí i acabo d'arribar a casa.A saber quina hora és a Argentina però encara és el teu cumple, així que

MOLTÍSSIMES FELICITATS!!!




Aquí queda la meva dedicació a una de les persones a les que més envejo en aquests moments!!

Ens veiem molt aviat!!!! Can't wait 'til June!!

UN QUART DE SEGLE!!

FELICITAAATTTSSSS GERMANETA!!!!Bé, tot i que estiguis por allí voltant i perduda per sud-amèrica (molt ben cuidada, tot s'ha de dir..) el teu cumple segueix sent el 3 de maig i et segueixes fent vella..... així que eso, qui s'hagi oblidat ja teniu aquí el recordatori i ja podeu anar deixant un comentari per felicitarla!
doncs, res, espero (tot i que segur que ha sigut així) que hagis tingut un dia genial, viscut mil coses noves, fet moltes tonteries, rigut molt, i estiguis llesta pere totes les aventures que el proper any et porta!T'estimo moltíssim! Un petonàs molt fort i disfruta del que et queda que ja se t'acava!!!

Ingrid.... o kika/kikona/rata/rateta..... i qualsevol dels altres mil noms que m'has arribat a posar al llarg de la meva vida.... ;)
Trying to learn from the master...

P.S.: potser avui, com que es un dia tant important sí que et deixaria ser la reina de tots el animals marins i jo podria menjar els restos dels restos dels restos dels que menjen restos de ... (millor no di de que..) jeje CRACK!


HAPPY HAPPY BIRTHDAY SISTA!!! I had to do an English version for two reasons: 1, I'm in the US ;) 2, not everyone understands catalan and EVERYONE needs to know what is going on today!
My old, REAALLLY OLD now, 'sista' is turning 25 today!!! So everyone should leave a comment (specially if YOU had forgotten) to congratulate her on her birthday for being a fourth of a century old!!! That does not happen every day! ;)
Have an awesome day!

Ingrid

I while back... Canada:

Sunday, May 2, 2010

Buscando las cascadas, encontramos una bodega !

Segundo dia el Cafayate, decidimos ir en busca de unas cascadas. Despues de 1h30 de caminata y al menos media docena de cruces de rio, nos encontramos a 100m de altura con respecto al rio..... y desupes de haber visto abandonar a unos cuantos caminantes.




Pues nada, fiasco, ya nos avisaron que sin guia no se podria llegar. Pero no por eso nos quedamos cortos, ibamos equipados y nos preparamos los bocadillos bajo el sol.



De regreso, seguimos con nuestro plan, visita de bodegas ! A degustar ! Situada en un entorno idilico, empezamos por la Bodega las Nubes en la que todo se hace manualmente :





Seguimos hacia Cafayate, y otra bodega ! Con tanta explicacion me volvere una experta en vinos.... mais t'inquiètes pas Lydia, je continuerai à vous faire confiance pour le vin, j'y connais tjrs rien !
Pero aqui dan muestras ridiculas asi que nos dirigimos al hotel, con nuestra botella de vino para participar en el Asado familiar del hotel.



Nuestro programa para el dia siguiente sigue siendo gastronomico : visita de una granja de cabras con degustacion de diferentes quesos (gracias Vanessa por la foto!)




seguido de la Casa de las empanadas, the "place to be" in Cafayate ! Buenisimas ! y para terminar con buen sabor de boca Helados la Miranda. Lastima, estaba cerrada antes de irnos...

Que desastre, yo que habia adelgazado con tanto deporte y montaña en Peru y Bolivia !!! ;)

El regreso a Salta el 3r dia no fue menos impresionante...




Pero con Vanessa y Fred la pasamos en grande ! Gracias a los dos !

15th - 30th April - Comments Contest

I s'ha posat les piles !

Felicitats tumum ! Amb un avantatge aclaparador, es proclama guanyadora del segon concurs de comentaris del mes d'abril i rebra doncs una postal desde Argentina. Aqui va la classificacio :

- Tumum : 11
- Ingrid : 7
- Mar's, Gisel.la i Bobolze : 3
- Hermann i Lucie : 2
- annabimbana, Madame Helen, Arnaud, Laia, montserrat, arnaud i romain : 1

Gracies a tots els que heu participat... better luck in May !

Saturday, May 1, 2010

Valle de los Calchaquies

Después de conocer a Vanessa en el tour del Tren de las Nubes, decidimos alquilar un coche para hacer el Valle de los Calchaquies, la zona sudoeste de Salta que al parecer era preciosa. El plan era salir de Salta, dirigirse hacia Cachi y de ahi hacia Cafayate por una ruta en la que no pasan buses y que solo se puede hacer en coche (o en camion si se hace autoestop, pero en vista del estado de la carretera lo desaconsejo !). Y desde Cafayate volver a subir hacia Salta.

Un amigo que Vanessa conocio en Buenos Aires, Fred, tambien suizo, y Philip, Ucraniano, se unieron a la aventura.

Solo salir de Salta, las nubes desaparecen y un cielo azul y sol radiante que nos acompañaran hasta nuestro regreso a Salta aparecen !

Despues de 3h de carretera sinuosa pero unos paisajes magnificos hacia Cachi, ciudad ella tambien bonita,





y de tomarnos un helado bien bueno. Parece que no eramos los unicos con este antojo ;-)



Como Philip tenia que volver a Salta la misma noche, decidimos continuar hasta Cafayate, donde llegaremos a eso de las 6 de la tarde justo a tiempo para que Philip tome el bus de regreso a Salta. Direccion la famosa Ruta 40 que une La Quiaca a Ushuaia, las dos extremidades norte y sur del pais. El camino no es menos espectacular que el de la mañana, pero si mas tortuoso e irregular.







Fotografos en accion !



Aqui les presento a los integrantes del coche, de izquierda a derecha, Moni, Vanessa, Fred y Philip !



Asi que una vez dejado a Philip en la estacion (a todo se le llama estacion !), nos instalamos tranquilamente en un hostal muy mono, con patio enorme, dormitorio para nosotros solos, y mesa de ping pong. Con lo que no habiamos contado era que era domingo por la noche, y muchos sitios estaban cerrados. Al final entramos en un restaurante donde un simpatico frances que estaba solo al que invitamos a unirnos me pego un corte de los que quedan ! Algunos antipaticos tambien tenia que haber no ? Pero eso no impidio de empezar a degustar la carne local y sobretodo el vino local (se nota que no estaba muy entrenada....;-))