Saturday, March 6, 2010

Detalls del Paradis : Punta del Mar


Localitzacio : Manzanillo, Peninsula de Nicoya, Costa Rica.

Començo per un consell, pels que vagin a Costa Rica i busquin el paradis, llegiu l'article !

El paradis no era per casualitat, o en veritat si : com una de tantes altres vegades, vam agafar el cami que no tocava. Vam fer una pujada que al 4x4 li va costar i vam arribar davant d'un cartell amb un dibuixet de casetes de fusta : "for rent". Lluny de tot, menys de la platja de la qual només estava a 200m i 2L de suor de distància.





Entro a la casa i veig : una dona estirada en un llit parlant amb una altra que donava de mamar al seu fill i una altra dona que rentava plats. Tot aixo en menys de 3s.

"Aqui se puede dormir ?"

Aquesta pregunta crec que la va despertar una mica i em va ensenyar les cabines de fusta que tenien:

Vistes al mar, cuineta, bany, terrassa i molt, molt de lloc, uns 40m2 jo diria. Tot aixo per 30USD/nit per les dues. Fet !





Vam venir amb la intencio de passar-hi una nit, ens hi vam quedar quatre i no teniem cap ganes de marxar. L'endemà d'arribar, alerta de tsunami, l'altre, surf amb en Rafa. I aqui vaig, a presentar-vos la familia, pero rapidillo, tranquils !

Els pares, Rocio y Chepe, encantadors. Ella cuidant la casa, els nens, i ara obra un bar al poblet de més aprop, ens va fer sentir com un mes de la familia, per esmorzar, sopar.... i espera poder enviar al seu fill estudiar a l'extranger algun dia.
Ell, ell és el responsable de que les cabinetes siguin on siguin, ell les ha construïdes totes. Una sola mania, un got de wiskey cada nit abans d'anar a dormir (i quan no ha dinat ni sopat, te'l pots trobar dormint la mona al cotxe per la nit, i mort de vergonya l'endemà).

Dos fills, Rafa, 16 anys, timid i encantador com els seus pares.
- Una passio, el surf.
- Un defecte : és del madrid....
- Una rao : "perquè tothom és del barça i sempre guanyen" Serà que li ha tocat la bona generacio !
Ell va ser el nostre guia pels "spots" de surf, el millor restaurant d'aprop de casa (on feien uns sucs de fruita que te mueres), i no només aixo, sino que ademés ens va deixar una taula ! Un Crack, l'amo.

Fabi, la petita, 7 anys ... pels que la coneixeu, trapella com la Marta de petita ! ;-)

Sempre estem a temps per ensenyar a les nenes a tocar-se el nas amb la llengüa : there's still a long way to go !





I acabo per un altre consell : Aneu a veure aquesta familia i quedeu-vos en una de les seves cabines. Pero sobretot, eviteu el Nadal quan esta ple. La resta de l'any, perfecte, nosaltres estavem soles! Ara bé, amb la publicitat que li fem, potser tindrà més clients...

3 comments:

Mars' said...

mmmmmm
i qui et diu que jo era molt trepella????
si tu tb eres molt peque!!! :P

Mars' said...

btw...per si encara no queda prou clar............
quina enveja porquins!

Kika said...

exasto!!... más de lo mismo.. enveja pura i dura...ejje... però mm... assegurat que guardes contactes i tarjetetes de tot per si ens ve de gust anar-hi!!!
petonet!!!